Presentació
Bases fundacionals
La Xarxa incentivadora de la recerca sobre l'Educació lingüística i literària en entorns plurilingües, LLERA (Llengua i Literatura, Ensenyament, Recerca i Aprenentatge) es va constituir arran de la convocatòria d'ajuts a la constitució de xarxes de recerca en didàctiques específiques dels Departaments d'Universitats i d'Educació. Va néixer amb la pretensió d'ajuntar esforços del major nombre d'investigadors que, a Catalunya, fan recerca en aquest àmbit per donar resposta i fonament a les noves situacions lingüístiques escolars i a les noves exigències de formació que el canvis en els entorns sociolingüístics plantegen al professorat. Inicialment la van compondre 16 grups de recerca de 7 universitats catalanes i agrupava més de 230 investigadors pertanyents a departaments de Didàctica de la llengua i la literatura, de Filologia catalana, castellana i anglesa, de Lingüística, de Psicologia i de Traducció. En el moment actual, poc més d'un any més tard, els grups són ja 18 i el nombre d'investigadors s'acosta als 260.
En un context com el de Catalunya, amb la presència de dues llengües oficials, la pressió d'una llengua global i la diversitat creixent de llengües i cultures aportades per la immigració, la recerca sobre l'educació lingüística i literària dels futurs ciutadans esdevé una necessitat i un repte indefugibles. Tant la convocatòria dels Departaments d'Universitats i d'Educació com la resposta positiva dels grups que van constituir la xarxa responien a la consciència compartida de la importància de la formació lingüística dels infants i dels adolescents i de la formació del professorat en aquest camp.
La llengua ocupa un lloc especial a les institucions educatives perquè, a banda de ser objecte d'estudi, constitueix l'eina mediadora de les interaccions entre els participants a les activitats que s'hi desenvolupen tant des de la perspectiva estrictament social i socialitzadora com de la d'ensenyament i aprenentatge de qualsevol contingut incloses les llengües.
La recerca en aquest àmbit és important i abundant; respon a l'avenç en els coneixements a totes les àrees del saber implicades. Això ha portat, de manera inevitable, a una especialització progressiva de la recerca i a una certa atomització dels grups que la duen a terme. Al mateix temps, però, ha crescut la consciència de la complexitat del coneixement, de l'absència de fronteres clares entre les disciplines afins i de la seva interdependència pel fet que els objectes d'investigació són compartits per moltes disciplines que actuen des de perspectives diferents i, alhora, complementàries. D'aquí la convicció creixent de la necessitat de plantejaments interdisciplinaris i de la col·laboració entre grups.